domingo, abril 29, 2007

Jo no ho dic, ho diuen elles...



El temps passa i les noves generacions de joves val a dir que van fortes. Consumeixen drogues molt aviat, es foten alcohol per un tubu i el sexe sembla que no tingui secrets per ells.
A la vista està, que com a mínim jo, em quedo desfassat i per un moment penso que m'he fet gran de cop. Aquellos maravillosos años sembla que ja han passat, però no per això els que vinguin han de ser pitjor, sinó tot el contrari!

Marxo una setmaneta, fins la tornada !

viernes, abril 27, 2007

Funcionaris

Avui he acabat la feina! Bé, al Setembre hi tornaré però de moment un petit descans. És una tortura anar cada dia amb sabates (et destrossen els peus), camisa i pantalons d'aquests que semblen paper de fumar. A favor hi havia l'horari.
Adéu a tots, amics funcionaris. S'ha de reconeixer que viuen bé. Cada dos per tres algú celebra alguna cosa i porta pastetes, pastissos...
Fan tots els dies que existeixen de festa, no s'en deixen ni un, i tot i aixi es queixen...
Quan no hi ha el gerent és un cuento, ara vaig a buscar un talladet, ara parlo una hora amb la del costat o amb el carter que porta el correu...és igual el que compta és no fotre l'ou.
Encara que no ho sembli he de dir que he après coses, i el més important, tinc clar que no em vull deidicar a això.

miércoles, abril 25, 2007

Face to face (2)

Seguint amb les cares que s'asseblen... poso el meu "parecido razonable" preferit. Per una banda tenim a un químic que de moment no és gaire famós fora de Sabadell però que tard o dora ho serà. I per l'altra un actor mundialment conegut pels seus extarordinaris papers i per la seva també extraordinaria novia...


...però això no s'acaba aquí, tenim una segona proposta, ja que també hi ha alguna similitud amb aquest personatge...



Trieu amb quina versió de Pau us quedeu.

PD: Fet amb molt d'amor Pau! Tots sabem que ets els millor!

domingo, abril 22, 2007

Arbre iPod


Cinc cançons que s'han de tenir si o si! en poso poques perquè no us satureu...

Moby - New York New York
Kasabian - Empire
Kaiser Chiefs - Ruby
Incubus - Anna Molly
Sugarplum Fairy - Marigold

miércoles, abril 18, 2007

Griful M.D.


* Estat actual del F.C.Olives mortes...

no guanyen ni per casualitat, els hi falta motivació i la crisis dins del vestuari fa que la situació sigui crítica.

* Un per un:

Jaume: És el únic porter de l'equip. Posa tot de la seva part, crida als seus companys perquè no perdin la seva posició...però allò sembla un forat negre. Dur treball per ell veure com les pilotes van foradan la xarxa...
Recomanació: apuntar al seu fill en una escola de porters per seguir la tradició.

Oleguer: és un dels 300 soldats espartans, però sembla que no n'hi ha prou per parar els equips rivals. De tota manera no és inconvenien per ell, que s'hi deixa el físic per evitar lo inevitable.
Recomanació: menys pensar en atacar i més defensar. Toc massa lent, sembla que se li enganxi la pilota als peus.

Pau: el nen bo de l'equip, que no vol dir el bo de l'equip. Nescut per defensar sembla que encara ha de controlar els seus nervis alhora de treure la pilota des del darrere. A destacar la seva voluntat de jugar en equip i el xut exterior que per desgracia no veiem molt sovint.
Recomanació: deixar la bona fe a casa i anar a matar als partits.

Xavi: el Puyol de la defensa. La seva incorporació, després de la tràgica lesió de l'esperit de l'equip, no ha pogut revolucionar el joc de les olives i veu resignat com la defensa fa aigües un partit darrere l'altre.
Recomanació: treure a passejar més sovint al Crac. Poder ell ho faria millor...

Marc: el més alt, fort i decidit de l'equip. A vegades sembla que abusa de la possessió de la pilota i això dificulta el joc ràpid. De tota manera sembla indispensable tant en defensa com en atac.
Recomanació: deixar de fumar, de beure i pensar més en l’equip

Jordi Bosch: El més "fashion" sens dubte, amb les seves ulleres ultra modernes que li permeten veure de manera privilegiada tot el que passa al camp. Llàstima que no li serveixi de molt.
Recomanació: incorporar un ultra raig a les ulleres per poder eliminar els contraris.

Carlos: no té unes condicions físiques envejables però té un xut excel·lent que li permet marcar des de posicions molt llunyanes. És un dels jugadors més perillosos.
Recomanació: Aprendre el català correctament, si és que sap algo.

Òscar: posa la magia però no l'eficàcia. Li agrada el joc col·lectiu i pensa que cadascú ha de fer allò que està capacitat per fer. És una peça clau a l'equip ja que sense ell i les seves rabietes no seria un joc tan divertit. És conegut arreu com l' "okupa".
Recomanació: menys cervesa i més exercici. Xutar més i deixar per altres moments les xilenes, barrets, rabones, túnels, autopasses...

Baixes:

Jordi Griful: no va poder brillar en l'inici de temporada. Just quan recuperava la forma una inoportuna lesió sembla que l'allunyara dels terrenys de joc durant una temporada llarga. Una baixa insubstituïble.

Albert: un altre jugador que ha abandonat l'equip. En aquest cas per dedicar-se al bàsquet, l'esport de la seva vida. Sembla però que les coses tampoc li van gaire bé en el seu actual equip. Destacar la seva extraordinària veloçitat que superava en moltes ocasions la del so.

* Diagnòstic de l'equip:

Infecció general,tant a les linies de defensa, mitjcamp i davantera amb prespectives de que sigui irreversible. El tractament a seguir és difícil de saber, poder amb algún jugar nou...poder si hi anés alguna noia maca a animar...sobornan als arbrits...un sou mínim per jugador...

Passi el que passi però...Visca les Olives! Mortes!

* Escut dissenyat per Òscar Borràs, un aficionat al photoshop.

lunes, abril 16, 2007

Jo de petit volia ser...


Un dels recursos sovint utilitzats pels propietaris d'un fotolog és posar una foto seva de quan era petit. Poder troben que és divertit, poder que és original o simplement és falta d'idees.
Perquè ensenyar una foto de fa més d'un centenar d'anys si ni tan sols recordes aquell moment?
La meva conclusió és que com que a tothom li agraden els nens ( si no són seus ), la persona que decideix posar una foto seva de la infancia l'únic que vol és inspirar compassió, perquè ningú es posaria amb un nen indefens...


>Si penseu que ereu suficient "monus" com per sortir en aquest post..envieu la foto que jo la poso!

>Tu Carla no vals que de petita feies anuncis de "Educa" i això ja és més difícil de superar.

sábado, abril 14, 2007

La vida es bella


Això és un homenatge per tu i per mi, perquè ens estimem i perquè avui fa un any que va començar la nostra història.
Et dono les gràcies per estar al meu costat, encara que quan et caigui el pa de l'ull canviïn les coses, per fer-me passar moments inolvidalbles i fer-me veure que la vida pot ser més senzilla.

T'estimo Carla!

martes, abril 10, 2007

Face to face

Foreman

Essien

Aquesta tarda he fet una sessió de House. El meu cunyat s'ha comprat la primera temporada a l'Fnac i es veu que la serie no esta tan malament. Total que al final m'he enganxat.
Després de House han fet el partit del València - Chelsea i per un moment em pensava que al·lucinava perquè veia el doctor Foreman jugant.
Tot plegat només ha estat una confusió, però s'ha de dir que s'assemblen bastant aquests dos.

Post dedicat a l'únic comentador masculí del meu blog.

sábado, abril 07, 2007

¿A quién le importa?



Com diu la cançó...a quién le importa lo que yo haga, a quén le importa lo que yo diga...
Però en aquest cas encara m'importa menys el que té aquesta noia a l'armari de les sabates. Qui vol saber quants parells tens? poder seria més interessant si ensenyessis el calaixet am la roba interior, però les sabates?
A part, sense ànim d'ofendre, s'ha de dir que molt bon gust per la moda aquesta noia no té, per tant perquè les ensenya si sap que crearà reaccions com la meva?
Està clar que ens agrada ser una mica massoques, perquè sino això no s'enten.

Em solidaritzo amb aquesta noia i publico també algunes de les bambes que tinc a l'armari, només perquè sóc bona persona.

miércoles, abril 04, 2007

Declaració d'intencions


Quantes declaracions d'amor hem vist arreu d'internet... He de dir que estic en contra d'aquestes manifestacions en públic tan "cutres", però hi ha un moment en què res t'importa i no et fa res fer el ridícul i ser la burleta dels teus amics. Per tot això dons, dir-te que t'estimo i no vui ni puc viure sense tu!

Tothom sap que no és fàcil quedar bé a les fotos, però crec que en aquestes ens hem superat. No hi ha res que un edding no pugui solucionar.