I love New York

El disenyador Milton Glaser va crear aquest logo el 1975. En principi només estava pensat per una promoció que durés un parell de mesos però després de 35 anys és una de les imatges més utilitzades per promoure el turisme a l'Estat.
Anem on anem sempre trobarem la típica samarreta o tassa o gorra o xapa...amb "I Love (i la ciutat de torn)". Cosa que ja cansa una mica però de tota manera s'ha de reconèixer que el logo és molt bo, ara no el desmereixerem només perquè totes les nenes sortides de 16 anys portin una samarreta seva.

Coca-Cola Design

Beure una Coca-Cola és un plaer per als sentits. Sobretot el del gust està clar... Però també per el de la vista. Perquè amb envasos com aquests qui pot dir-li que no a aquesta beguda tan excepcional? Poc importa tot allò que et puguin explicar sobre els seus possibles efectes secundaris, com la corrosió a les dents, provocar obesitat, diabetis o càncer. La vida és curta i els moments que et proporciona una Coca-Cola ben freda i dos gels és dels millors, almenys per un servidor.

Edicions limitades de:

James BondCavalliJocs Olímpics de BeijingNathalie Rykiel

Moschino (aquestes no es poden beure)

Face to face (14)

Abans de tot, felicitar el Marc i la Guida que ja porten 10 dies casats. Sense cap dubte va ser la millor boda de totes a les que he anat. Per primera vegada no vaig tenir ganes de marxar després del postre i això de no tenir familiars a prop és perfecte per poder anar tants cops com vulguis a la barra lliure ( i sinó que ens ho expliqui el Ramon).

Dit això procedirem al parecido razonable en sí. Per una banda tenim el Marc Gorga i per l'altre el seu cosi Dev Patel.


*La Guida també surt però no intenteu buscar-li alguna semblança amb la Freida. Està clar que no n'hi ha cap (la Guida li dona mil voltes) (a part, que per colors ja es veu que no tenen rès a veure), però quedava més maco una foto del casament.

Visca els Nuvis!

Tomàs Molina

Homenatge al Tomàs, però el de Polònia.

Mocasines Saltarines

Els únics mocasins que em posaria serien els del senyor Burns, sempre i quan no estiguessin fets amb pell d'animal, és clar.

Barbie

Qui no coneix la Barbie. Sexy com la que més. El fet és que si te la trobessis cara a cara pel carrer i no mesurés 20 cm sinó que fés, per exemple, 1'75cm i la seva cara deixés de ser plàstic llavors ja no te la miraries com un juguet (poder si) més, segur.

Pel que veig, no es posen d'acord en les seves noves mesures. Per una part diuen que si fós real hauria de medir 2.13m i pesar 49 kg. En aquest cas no seria una alegria per la vista.
Però per l'altre és una dona d'altura mitja i té unes mesures de 99-58-83. Em quedo amb la segona, per no trencar el mite...
Per si algú sempre havia volgut ser el Kent (nòvio de la Barbie, però sense ser tan mediàtic) hauria de medir 2.37m

Retrobada

Després d'haver celebrat el sopar d'antics alumnes del Joanot, puc afirmar que va ser una bona idea fer-ho. Vam poder comprovar que tots hem evolucionat correctament i som persones dignes (com a mínim els allà presents). Va ser una nit molt divertida i plena d'històries que tenen més d'una dècada.

Llàstima que no vam arrodonir-ho anant al Blas, però ja diuen que un dia és un dia.

Visca el Joanot!

Cançó: Judith, fes-me un petó.

Joanot Alisanda

Tot i que amb anterioritat vaig oposar-me a les fotos de la infantesa, seré contradictori...

I és que gràcies a persones com l'Òscar podem recordar aquelles fantàstiques colònies que feiem al Joanot, una marevella.


...el pobre Òscar no surt a cap foto..

PD:Últim post abans de marxar a posar-me moreno!

...Bueno va que em fa pena...
Que no us confongui la foto, a ell només se li dóna bé jugar a futbol.

The doors

This is the End.

Per vosaltres

Com que no tinc gaire temps (estic completament dedicat a estudiar...) aprofito per fer un homenatge als meus amics, que, segons el meu criteri, són els millors del món!
Menció a part per la la nòvia que és senzillament insuperable.
I també felicitats pel "peke", tot i que m'agrada més dir-li Gorga.
Espero que sempre esteu tots al meu costat, perquè sense la gent que t'estima (teòricament) no som res.
Un petó per a tots!

Aquí falta el Mas i l'Òscar!

Moulin Rouge

L'altre dia vaig recuperar les cançons de Mouline Rouge, són bones, molt bones.
En negreta he sel·leccionat les que crec, segons el meu criteri, que són les millors
Val la pena baixar-se'n alguna!

1.David Bowie - Nature Boy
2.Christina Aguilera, Lil' Kim, Mya & Pink - Lady Marmalade
3.Nicole Kidman, Jim Broadbent, Caroline O'Connor, Natalie Mendoza, Lara Mulcahy - Sparkling Diamonds
4.Valeria - Rhythm Of The Night
5.Ewan McGregor And Alessandro Safina - Your song
6.Bono, Gavin Friday And Maurice Seezer - Children Of The Revolution
7.Nicole Kidman - One Day I'll Fly Away
8.Beck - Diamond Dogs
9.Nicole Kidman, Ewan McGregor And Jamie Allen - Elephant Love Medley
10.Nicole Kidman And Ewan McGregor - Come What May
11.Ewan McGregor, Jose Feliciano And Jacek Koman - El Tango De Roxanne
12.Rufus Wainwright - Complainte De La Butte
13.Nicole Kidman, John Leguizamo And Alka Yagnik - Hindi Sad Diamonds
14.David Bowie And Massive Attack - Nature Boy
15.Christina Aguilera, Lil' Kim, Mya & Pink - Lady Marmalade (Thunderpuss Club Mix)

Caution

Avui tornem ha estar d'homenatge.
Avui tinc ganes de parlar sobre el P.U.E, conegut com a Programa Universitat Empresa.
També conegut com a Pringados Universitarios Explotados o també com a Programa Unificador d' Empollons.
I vosaltres pensareu, el Jordi no és un pringat ni un empollón (la segona opció amb més força).
Dons no aneu errats. Per molt que digui el Pau, hi ha carreres que exigeixen estudiar una mica, no només Enginyeria Química.. Una d'elles és la que estic cursant jo.
Tot va començar molt bé, ara farà quatre anys...quan vaig arribar a la Universitat Autònoma de Sabadell per estudiar Empreserials, va ser un camí de roses (amb alguna espina).
Però els finals no sempre són feliços, decidir fer el segón cicle d'ADE va ser una mala decisió.
I volsatres pensareu, no n'hi haurà per tant (considerant que hi ha carreres com enginyeria química que són mil vegades més difícils).
Efectivament, no n'hi ha per tant, però quan un està acostumat a no rendir al màxim per treures una diplomatura, aquestes coses sobten. Per començar el curs iniciava les classes al 7 de Setembre, data lleugerament avançada a les altres carreres. L'horari era i és més extens de lo normal, no hi havia coordinació dins del programa i molts professors han resultat uns incompetens.
De Gener a Abril torn per fer les pràctiques, en teoria la raó de ser del programa. A mi em va tocar anar a l'Ajuntament de Barcelona i la veritat, va estar bé, però no per tirar cohets.
Al Maig tornem a fer classe (bien!). I a dia d'avui, 5 de Juliol, encara hi som. Falta una setmana per acabar i una altra per fer els examens, tot plegat molt sobtat i amb poc temps per estudiar.
I aquí estic, aprofitan el poc temps que em queda, perquè jo no sóc un empollón, ni un pringat, encara que només em comentin 3 persones el post.
El missatge que us volia transmetre és que s'ha d'anar amb compte amb allò que triem a la vida, perquè són 2 dies i un plou i laltre noseque nosequantos.
A tots aquells que estiguin de vacanses que els donguin, a els altres, gràcies per fer-me costat!

The drugs don't work

Un gran grup. The verve, amb cançons com la del títol van acompanyar les meves primeres passes a la música. La seva cançó més poular i coneguda per tothom, "Bitter Sweet Symphony".

"The drugs don't work", si ho traduïm, vol dir: "les drogues no funcionen", cançó que apareix en el següent video, que no és el videoclip!

Moraleja: Sexe, tabac (coma màxim) & rock and roll, amics.

Friki Park

Que divertits que eren els nostres amics de South Park. He de reconeixer que la seva pel·lícula és la que més m'ha fet riure fins al moment. No és que n'hagi vist poques de comèdia...però em va enganxar en un bon dia. D'això ja fa molt temps però gràcies a pàgines com aquesta l'esperit d'aquets dibuixets tan poc infantils continua viu. Doncs bé, com que recordar els bons moments sempre és agradable he fet alguns "parecidos razonables" amb algunes persones pròximes. Els resultats no m'han deixat insatisfet, tot i que la precisió no és molt alta.

A veure si sou tan llestos de saber qui són, les pistes són molt evidents així que no hi ha marge a l'error. De moment hi ha aquests quatre, ja veurem si hi ha una pròxima entrega, tot dependrà del que el Google Analytics em mostri...
Sense més dil·latació us deixo amb els subjectes en qüestió (rodolí):

Pista personatge nº 1: és un friki de les sèries

Pista personatge nº 2: és un friki del manga

Pista personatge nº 3: és un friki dels EUA

Pista personatge nº 4: és un friki de les discusions

Playmobil

Aprofitant que avui és divendres i els ànims estan ben alts..ho celebraré fent un homenatge al producte que em va ajudar a passar millor la meva infantesa.
Una vegada m'he fet gran hi he deixat de jugar, tot i que sempre queda algun melancòlic que encara ho fa...
Aleshores no hi havia el Youtube, i les "pel·lícules" te les havies de montar tu, en canvi ara només has de mirar la pantalla.